Etiquetas

sábado, 5 de febrero de 2011

lubricanus y vida

  
  Ayel, a l’atardecía, juimi a dal una güeltina renti un lagu cercanu. En los lubricanus, el Sol regalaba a toínu una alucinanti luh anaranjá. Un estrumpiciu de vida s'espetaba elantri mí: milentas espectacularis grullas llegandu en oleás pa pasal la nochi, cientus de patus silvestris, aguanievis, gaviotas, cigüeñas, liebris gigantis orejúas… y enas auguas, una tupa pecis jaḍiendu voltarinas en los sus saltus.
En un intri, me queé paráu pensandu y dími de cuenta de qu’a pesal de lu idílicu ‘el momentu, en realidá, to-las criaturas ajuyían de mí… miéu al homo sapiens!. Intenté altoncis dil mu aspacinu ocultándumi entri los árbulis peru el Sol a puntinu d’escuendelsi me delataba a ca pasu con la mi sombra quilométrica en movimientu. Cuandu el Sol s’hubu metíu totalmenti, un conmoveol jervieru de grullas bullía al mi arreol peru to-las bandás, asigún diban arribandu, en cuantis me barruntaban endi largu… daleaban el su vuelu pa esquivalmi.
Esprimenté tumbáu quietu n’el suelu intentandu mimetizalmi en metá la incipienti escuridá y mesmamenti asina m’andaban evitandu.
Yo quería sintilmi unu más, pasal desapercebíu, integralmi… peru algu fallaba, de basi. Dispuesinu, una carrefila colorá n’el cielu ‘el horizonti, el primel luceru y un jilinu de Luna crecienti… mus igualaba a todus.
Jue una linda tardi.

No hay comentarios:

Publicar un comentario