Etiquetas

sábado, 21 de junio de 2014

VERAPRIMAVIELNU

   Jaḍi unus diínas juími en ruta po-la Montaña.
Emprecipié a dil subiendu y mijina a mijina juími aentrandu n’el mundu de las alturas.
Velallíli, de nuevu me di de jocicus cona Primavera que paeci nu resinalsi a dilsi y ajuyi pa lu más altu…
Mentris n’el valli las floris van dandu pasu a las semientis, n’aquel sitiu, asemejaba habelsi arreteníu el tiempu: una mar amarilla de piornus floríus, tomillu en metá to’l su jervieru, abejas a revosal de polin… y al jondu, en lo más altu, los picus entovía con nievi (al Hivielnu tamién le cuesta salil en juitiva).
En cuasi na d’espaciu, pol mé la diferencia d’altura, púi sentil tres estacionis.  Namas púi jechal en falta al Otoñu.
Hoi, arrecordandu, me vieni un palabru: !Veraprimavielnu¡... al fin y al cabu toínu agila p’lantri, peru al mesmu tiempu toínu crea ñúu y eja juélliga.
Sentáu en un canchu de granitu, miraba p’al mi arreol saboreandu las delicias d’esti planeta. Me sentía comu si arrematara d’habelmi ajocicáu pa él … de pura belleḍa. Y me se vinun los palabrus ‘el prencipinu, cuandu llegó al planeta Tierra endi el su asteroidi B612 y jiḍu una subía a una alta montaña: “D’une montagne haute comme celle-ci, se dit-il donc, j’apercevrai d’un coup tous les hommes…”  Mais il n’aperçut rien que des aiguilles de roc bien aguisées. (“Le petit prince”. cap XIX)
Me cuestaba atopal el justu intri y el arrempuji prejisu, pa dil jarreandu nuevamenti p’ambaju.    





photo by Antòniu









photo by Antòniu

"Le petit prince"

sábado, 8 de marzo de 2014

Liquin mapa

Siempris me paeciorin alucinantis los líquenis, a resultaeras d’una simbiosi atípica y rala pero evolutivamenti intachabri y perfeuta: Metá jongu, metá alga. Primitivus y eternus. Simplis y entrevejiláus. Ralus, variáus, esóticus… Invadiendu lu mesmu qu’alienígenas, pacientimenti y en silenciu. Jateandu de coloríu terciupelu a los bosquis, a los canchalis, a los tejáus. Escuendiendu iscripcionis en ruinas d’antiguas y groriosas civilizacionis… cubriendu de vida a lu vivu y a lu no vivu.
Siempris me sedujiorin las sus caprichosas jormas y un día me paeció percebil la silueta d’un mapa. Y andé divagandu al tentu de que quiciás el mapa de ca estáu forjáu si cabi caprichosamenti, al amparu de variabris lindis (jundeás a basi de continas y salvajis invasionis, de sometimientu, d’imposición, de jielis milenarias) ha síu imitáu pol angunu de los milentus de millonis de líquenis que puebran el nuestru planeta… Ca isla, ca península,  cuya nacencia jue prevocá tamién po-la caprichosa violencia de los movimientus tectónicus, el vulcanismu u la orogénesi.
Jaḍi unus diínas, agilandu po-la montaña, intuyendu acasu un campu “nutríu” de líquenis con jorma de mapas, me iji a mi mesmu: “vo a dil en cata mapas”, y… sorpresivamenti juorin surgiendu, descarámenti, ciertas siluetas: Australia, Tenerifi, Francia, Sudamérica… Península Ibérica arcaíca...
Incrusu, angún día m’hei magináu sel árbul y premitil (sin miéu al pasu ‘el tiempu), que los líquenis arroparan al míu cuerpu.


Península Ibérica (Ptolomeu)

Tenerifi

Sudamérica

Australia

Republique Française








lunes, 24 de febrero de 2014

Nubis

Ena’tardecía,
agilu pol to metá’l cielu,
brincandu de nubi en nubi. 






photo by antòniu

miércoles, 30 de octubre de 2013

Atardecía en otoñu

Bebu n’el sacru cálici
de l’Atardecía
ena gelmandá ‘el Bosqui…
n’el tempru Montaña. 


viernes, 14 de junio de 2013

ESTRELLA FUGACI

Mairi Universu: das mamal a los mis ojus
con’el resprandol d’una estrella fugaci,
nutriendu al mi pechu…
Y ya de pasu, píu un deseu.   

MAIRI UNIVERSU

Painting by Antòniu

COSMONAUTA...


Navegu pol el Cosmus de la primavera, con la navi espacial de los mis latíus, sumergiéndumi plenamenti n’el estrumpiciu de biodiversidá qu’ emergi elantri el mi vuelu.
Jundeu el macrutelescopiu de los mis ojus, a la descubriúra d’alucinantis imágenis d’habitualis seris vivus, que pol momentus apaecin estrañus…  a’speci alienígenas… de puru complejus y bellus.
Y me sientu de largu abondu, d’ otru praneta… en namas unus pasinus, pol el bosqui.